Una volteta per la part antiga de la ciutat i un temple taoista. Hi ha una part d'edificis xulos antics i una part molt cutre que sembla que va tota a terra per construir-hi edificis nous.

Temple taoista + old town

 

Una de motos...

Motos

Potser és com jutjar Catalunya estant a Menorca, o Espanya veient les Canàries, potser també és que mai havia estat als tròpics, però la veritat és que aquesta illeta de Tailandia em sembla un petit tros de paradís, amb una vegetació exhuberant, platges tranquil.les d’aigües càlides, i plè de gent alegre, d’un bon rotllo increible i sempre somrient. Diuen que agraeixen molt que els turistes visitin la zona después de la catàstrofe del tsunami del 2004, i no sé si serà això, o és el seu tarannà natural, però no havia vist mai una gent tan acollidora…La veritat és que aquí a Pukhet la vida passa a un altre ritme, com més a poquet a poquet ;-). Els tailandesos tenen una fisonomia molt agradable, amb una cara de faccions molt armòniques, uns ulls ametllats i molt negres, un somriure molt bonic, i una pell de morena a molt morena. Són molt guapos, en general, tot i que hi ha moltes excepcions, es clar…En aquest temps que porto a Àsia em crida molt l’atenció la gran varietat de tipus de cares, per així dir-ho, que estic trobant, i m’encantaria fer fotos directament a la gent i fer un àlbum de cares,,,
Com tota la costa tailandesa, pel que sé, Pukhet està entregada de plè al turisme, però l’epicentre és Patong, un lloc tipus Blanes amb un centre comercial estil USA i ple de gent. Aquí es concentren també els resorts-Spa més luxosos, és un lloc una mica friqui. Només hi vem estar de passada, per anar al lavabo, en realitat. A banda d’aquesta ciutat –si arriba a ciutat- i de Pukhet capital, molt modestament industrialitzada, la resta de l’illa, és molt tranquil, molt poc explotat i construit, amb molta vegetació per tot arreu, i ple de casetes que semblen autoconstruides, modestes però xules. Aquí la costa no està ni molt menys tan construida com a Catalunya, i a més aquí la vegetació és tan potent que ho tapa tot, les casetes arran de mar pràcticament no es veuen, amagades darrera les palmeres i altres arbres. El lloc on vem estar nosaltres es diu Kata.., i és una platja molt xula i tranquil.la. Aquesta platja no va estar molt afectada pel Tsunami, però en el total de l’illa hi van morir unes 900 persones. La veritat és que les onades aquí tenen molta força, i impresiona estar a la platja i imaginar el que devia ser, és esgarrifós. Aquí el clima sempre és bo (tret que hi plou molt), i tot és obert, amb sostre però sense parets, els restaurants, els hotels (les habitacions no, clar), i està ple de construccions molt fràgils, és fácil imaginar l a destrossa que hi devia haver. La veritat és que en algun moment he tingut una mica de por, totalment infundada, evidentment, però és que està ple de cartells indicant la direcció que has d’anar en cas de tsumnami, etc…i clar, fa una mica de cosa. En sé d’un parell o tres que em compendran perfectament…
Si algú va a Pukhet un dia (ja m’hagués agradat que fos allà que hagués de passar aquests mesos), el lloc que més li recomanaria seria les Phi Phi islands, unes illes de somni, amb caletes de sorra fina rodejades de roques i palmeres, increíble, fons marí de coralls ple de peixets tropicals (hi havia el de la peixera del Nemo, però el Nemo no…). Aquestes illes van estar molt malmeses pel tsunami. De fet la guia, editada a finals del 2005, deia que no s’hi podia trobar cap hotel, i ara n’hi havia uns quants…(els hotels són petites casetes una al costat de les altres, no hi ha edificis alts, excepte a Patong). Un altre lloc que em va agradar de veure va ser un petit parc natural de selva tropical, moooolt xulo per algú que, com jo, no havia vist mai una selva tropical.
En fi, conclusió…estic pensant en jubilar-me a Pukhet...Però més a curt termini, el que sí que vull fer és tornar i visitar la resta de Tailandia, m’he enamorat d’aquest país…
Unes fotos:
http://picasaweb.google.es/marc.serra.vall/PukhetTailNdia?authkey=zhv5s0O7pjY