http://www.lamalla.net/canal/catalunya/noticies/article?id=166434

Com podeu pillar, lo del slideshow aquest pijo no ho he fet jo, si no el meu "webmaster" Martinsssssssssss ;-)

Aqui ha arribat la calor, i la cosa promet. Diuen que l'estiu és horrorós i m'ho crec...
Dilluns començo les classes de xinès (tres hores/dia tres hores per setmana, no està malament), així que deixaré la meva vida de panxing total per fer servir una mica el cap altra vegada...
El Pau de moment va a l'escola només de 8-11:30, que és quan jo faré les classes de xinès. Per les tardes ens dediquem (el Pau i jo) a fer turisme, o a jugar amb els nens del veinat a la zona comunitària. De moment hem anat a l'aquari, al museu de ciència i tecnologia (friquilandia, ple de robots i coses virtuals molt divertides), al fake market (mercat negre, on regateges a sac per aconseguir roba de marca al millor preu, tot i que mai sabràs si és falsa o no, ni si realment era el millor preu, o encara riuen amb el timo que t'han clavat (el pau està molt content amb un vestit del Barça que ens va costar 4 euros (timo), però que dóna el pego total)), al parc més gran de shanghai, el century park...aquest parc dóna molt de sí pel que fa a observar la gent i coneixe'ls una mica més. A més, no hi ha ni un occidental, amb lo qual ets la distracció de tothom. Com que està relativament aprop del cole del Pau, dimecres vaig fer uns bocates i vem anar-hi a fer un picnic. Tothom ens mirava estrany i reia, i és que m'han dit que els hi sembla una guarreria seure a terra. Però a aquestes alçades ja passo...tampoc saps mai de què riuen...Una parella d'avis amb la seva néta se'ns va apropar somrient, se'ns va plantar davant, "hello"!!! Amb senyes "quants anys té?" amb senyes "tres" (per simplificar), i ells "ella també tres", i no sé què li diuen a la nena, i la nena se li posa davant al Pau, ben bé a tocar, i li comença a cantar una cançó, i després una altra. El Pau la va aplaudir molt, i fins i tot li va dir adéu en xinès (algo així com "tsai chien"). Clar, després passa una altra nena, i diu "com és que aquesta no ens vol dir res?".
La veritat és que són molt simpàtics, en general, però costa d'entendre, a vegades, la seva simpatia. No saps mai si s'estan enfotent de tú o estan sent simpàtics. Espero poder descobrir-ho aviat, quan entengui alguna cosa...La veritat és que amb els nens són increible i exageradament carinyosos, fins al punt que t'incomoden. En el parc aquest vaig flipar perquè en un castell d'aquests inflables, tipus colxoneta, el tio que s'encarregava de l'atracció (un dels cinc tios, perquè aqui hi ha molta gent per fer qualsevol cosa), va agafar un nen, li va baixar els pantalons i els calçotets, i li va començar a donar palmadetes, en conya, al cul...per menys d'això als EEUU acabes a la presó, vaja...de fet els americans, amb el que són per aquests temes, deuen flipar i es deuen sentir fins i tot agredits amb les mostres d'efusivitat cap als seus fills. De fet jo al principi, si no hagués estat avisada, m'hi hagués sentit. Però és la seva manera de ser simpàtics i agradables, i els nens són molt importants per ells...de fet jo ara faig el mateix, quan veig un nen de seguida li faig mil moneries, si no igual es pensen que estàs sent antipàtic o que no t'agrada el seu nen...no?

Ahir diumenge vem estar a l'altra part de la ciutat, a Puxi, on està la zona més turística i comercial. Estava pleníssima de gent, com un macro portal de l'angel en xinès, impressionant els primers moments, després ja t'acostumes. La sensació que he tingut avui, que era el primer dia que sortia de l'entorn en el que vivim, és que no tothom és o molt ric o molt pobre, com em semblava en un principi, si no que hi ha de tot (molt de tot, perquè és que això està ple de penya), inclosa molta gent de classe mitja. En un principi m'havia semblat que no era així, que només hi havia extrems. Això sí, els contrasts continuen sent la tònica general. Hi ha gent que sembla sortida d'una altra època...De totes maneres, segons el Marc no deixo de treure conclusions taxatives en funció del que vaig veient cada dia, o sigui que em sembla que la meva percepció varia dia a dia.
Avui uns nois m'han dit "you are very beautiful", jo que em pensava que aqui amb el meu nas, la cara allargada, la meva alçada i el tipo meditarrani, per dir-ho així, aqui era com un bitxo raríssim... :-) :-) :-) Per cert, per trencar tòpics, sí hi ha xineses de 1.80.
A mi el que més m'agrada d'ells/elles físicament parlant són els seus cabells, n'hi ha que els porten molt cuidats, amb pentinats molt sofisticats i molt xulos, tant nois i noies, a veure si puc fer discretament unes fotos i les penjo. N'hi ha de molt guapos/guapes...
Una cosa curiosa és que els bebés de famílies més aviat humils, en comptes de portar bolquers no porten res, és a dir que porten uns pantalons que estan oberts per l'entrecuix, de manera que si fan pipi, el fan fora, i mira, si es caguen, doncs fora també...curiós, oi...?
Aqui teniu unes quantes fotos:
http://picasaweb.google.es/marc.serra.vall/VoltetaPerXangai?authkey=W6K0-I2RNWk

Doncs la pàgina web per entrar coses al blog (blog,o blogg?) està en xinès, però amb les instruccions del Martins espero sortir-me'n...Si intento anar a la mateixa web en anglès o en castellà no em deixa.
Tot i que encara hem vist només una petita part de la ciutat, Shanghai em sembla una ciutat molt espectacular i d'enormes contractos. Hi ha moment que et sembla estar passejant per una ciutat americana, i moments en els que et sents veritablement en un altre món. Shangai està dividit en dos per un riu molt gran, enorme, que separa Puxi de Pudong. Pudong és on estem nosaltres, i és una part més nova que Puxi, que és la zona més turística i exòtica, amb una barreja de zones ultramodernes i zones antigues. Nosaltres vivim a Pudong, a la vora del riu, o sigui que des de casa (planta 37) veiem una vista magnífica de la part nova de Puxi, on hi estan construint gratacels i més gratacels. Encara no hem pogut visitar Puxi, i de fet gariebé no hem visitat res, ja que el pis no tenia res de res, i hem estat comprant de tot. Per cert, al final sí que és bastant més barat que Barcelona...Però aqui no pots anar de rata, si compres el producte més barat segur que et dura dos dies...El super del costat de casa és xinès totalment (encara no hi he vist cap occidental, tots compren al carrefour i similars) i costa molt trobar les coses. L'altre dia buscava arròs i no hi havia manera, ningú m'entenia, al final la tercera tia em va entendre. Però en general et fas entendre, amb signes, o amb el que sigui. Ahir estava a la cua ja, i quan vaig anar a buscar el moneder me l'havia deixat. Em volia morir. Li vaig dir a la noia "m'he deixat el moneder (senyalant al bolso), pujo a dalt (senyalant a dalt), baixo (senyalant a baix) i et pago (senyal de donar). Cap problema. Un altre dia una tia se'm va colar a la cua del super, descaradament, es colen molt, i li vaig dir "eh, que estic a la cua", sense gestos ni res, i tú, se'n va anar, em va entendre!!! Això sí, quan dius Barcelona, saben els noms dels jugadors del barça, el número de samarreta i tot.
Un altre dia us explico més coses, que ara haig de despertar el Pau.