Aqui ha arribat la calor, i la cosa promet. Diuen que l'estiu és horrorós i m'ho crec...
Dilluns començo les classes de xinès (tres hores/dia tres hores per setmana, no està malament), així que deixaré la meva vida de panxing total per fer servir una mica el cap altra vegada...
El Pau de moment va a l'escola només de 8-11:30, que és quan jo faré les classes de xinès. Per les tardes ens dediquem (el Pau i jo) a fer turisme, o a jugar amb els nens del veinat a la zona comunitària. De moment hem anat a l'aquari, al museu de ciència i tecnologia (friquilandia, ple de robots i coses virtuals molt divertides), al fake market (mercat negre, on regateges a sac per aconseguir roba de marca al millor preu, tot i que mai sabràs si és falsa o no, ni si realment era el millor preu, o encara riuen amb el timo que t'han clavat (el pau està molt content amb un vestit del Barça que ens va costar 4 euros (timo), però que dóna el pego total)), al parc més gran de shanghai, el century park...aquest parc dóna molt de sí pel que fa a observar la gent i coneixe'ls una mica més. A més, no hi ha ni un occidental, amb lo qual ets la distracció de tothom. Com que està relativament aprop del cole del Pau, dimecres vaig fer uns bocates i vem anar-hi a fer un picnic. Tothom ens mirava estrany i reia, i és que m'han dit que els hi sembla una guarreria seure a terra. Però a aquestes alçades ja passo...tampoc saps mai de què riuen...Una parella d'avis amb la seva néta se'ns va apropar somrient, se'ns va plantar davant, "hello"!!! Amb senyes "quants anys té?" amb senyes "tres" (per simplificar), i ells "ella també tres", i no sé què li diuen a la nena, i la nena se li posa davant al Pau, ben bé a tocar, i li comença a cantar una cançó, i després una altra. El Pau la va aplaudir molt, i fins i tot li va dir adéu en xinès (algo així com "tsai chien"). Clar, després passa una altra nena, i diu "com és que aquesta no ens vol dir res?".
La veritat és que són molt simpàtics, en general, però costa d'entendre, a vegades, la seva simpatia. No saps mai si s'estan enfotent de tú o estan sent simpàtics. Espero poder descobrir-ho aviat, quan entengui alguna cosa...La veritat és que amb els nens són increible i exageradament carinyosos, fins al punt que t'incomoden. En el parc aquest vaig flipar perquè en un castell d'aquests inflables, tipus colxoneta, el tio que s'encarregava de l'atracció (un dels cinc tios, perquè aqui hi ha molta gent per fer qualsevol cosa), va agafar un nen, li va baixar els pantalons i els calçotets, i li va començar a donar palmadetes, en conya, al cul...per menys d'això als EEUU acabes a la presó, vaja...de fet els americans, amb el que són per aquests temes, deuen flipar i es deuen sentir fins i tot agredits amb les mostres d'efusivitat cap als seus fills. De fet jo al principi, si no hagués estat avisada, m'hi hagués sentit. Però és la seva manera de ser simpàtics i agradables, i els nens són molt importants per ells...de fet jo ara faig el mateix, quan veig un nen de seguida li faig mil moneries, si no igual es pensen que estàs sent antipàtic o que no t'agrada el seu nen...no?